Lambliosi, Menintigis i Sida

Lambliosi

Malaltia digestiva produïda per un paràsit que bàsicament causa diarrees.

Causes i vies de contagi: Un paràsit anomenat Giarda lamblia. Es transmet de manera indirecta per via oral mitjançant aigua, aliments contaminats o objectes contaminats amb matèria fecal, i per contacte directe amb una persona malalta.

Sol afectar principalment a infants d’entre 2 i 3 anys.

Període d’incubació: Entre 1 i 4 setmanes.

Simptomatologia: No sol tenir símptomes, però els més freqüents són diarres líquides, nàusees, disminució de la gana i molèsties abdominals; també es poden alternar episodis diarreics amb altres d’estrenyiment.

Tractament: Tractament antiparasitària per prescripció mèdica i dieta tova i consumir molt líquid.

Complicacions o seqüeles: Es poden desenvolupar diarrees persistents, amb la conseqüència de que es produeixi una mala absorció i una pèrdua de pes, podent produir fins i tot un retard en el creixement.

Prevenció: Prendre mesures higièniques, sobretot per part de la persona infectada. També cal considerar la higiene alimentària.

Meningitis

Malaltia poc freqüent però molt greu que consisteix en la infecció de les membranes que envolten el cervell i la medul·la espinal.

Hi ha dos tipus de meningitis, la vírica (benigna) i la bacteriana (la més greu). En aquesta entrada es parlara de la Meningitis bacteriana, ja que la vírica es cura i generalment no comporta complicacions.

Causes i vies de contagi: Produïdes per diversos tipes de bactèries, la més coneguda de les quals és el Meningococ (Neumococo en castellà). Aquestes bactèries es solen trobar de per sí en la gola i el nas de moltes persones, però la malaltia es desenvolupa quan aquestes penetren a la resta del cos a través de la sang. Les meningitis dels nadons són causades per un tipus especial de bacteris.

Aquestes bactèries es transmeten per l’aire i per concate directe amb les gotes suspeses en l’aire de saliva i mucositat.

Període d’incubació: entre 1 i 10 dies.

Simptomatologia: febre elevada, vòmits, mal de cap intens i rigidesa del clatell. Pot produir confusió mental i erupció cutània.

Tractament: Requereix hospitalització i aïllament, realitzant un tractament amb antibiòtics administrats per via intravenosa.

Complicacions o seqüeles: Pot arribar a causar sordesa, ceguesa, paràlisi, retard mental i fins i tot la mort.

Prevenció: Només existeix vacunació contra algunes de les bactèries que la produeixen, per la qual cosa no es queda immunitzat completament. Les persones que estan en contacte directe amb els malalts prenen, a més, un medicament que prevé el contagi.

Com a comentari personal explicaré que aquesta és una malaltia especial per mi i la meva família. La meva mare va tenir un germanet que va morir de molt petitet (abans de l’any) per meningitis. Estava malalt i el van portar al metge, però no li van saber diagnosticar i li van dir que no era greu. Al poc temps va morir mentre el traslladaven en ambulància a l’hospital...
A causa d’això, recordo que de petita cada cop que em posava malalta la meva mare comprovava amb angoixa si podia moure el clatell.

Aquest fet em fa reflexionar sobre la importància que té estar ben atents als símptomes de qualsevol malaltia per a poder tractar-la a temps i a la vegada fer tot el possible per a prevenir el contagi de malalties i així evitar que tant infants com adults patim les seves desagradables conseqüències.

Sida

El seu nom és la contracció de Síndormoe d’Immunodeficència Adquirida, i és el resultat a llarg termini de la infecció per l’VIH (Virus de la immunodefiència humana), que ataca preferentment el sistema immunitari o les defenses de l’organisme i va deteriorant l’organisme fins a fer-lo més vulnerable a patir infeccions o tumors.

Causes i vies de contagi: El causa el VIH i es transmet si la sang, el semen o les secrecions vaginals d’una persona infectada penetra a l’organisme en contacte amb la sang o les mucoses de la persona sana.

Període d’incubació: entre 1 i 7 mesos de la penetració del virus a l’organisme.

Simptomatologia: Pot ser que una persona infectada trigui molts anys en presentar símptomes.

Es distingeixen 3 fases:

- Infecció aguda: símptomes pseudogripals (febre, cefalea, nàusees, diarrees i sensació de malestar).

- Fase asimptomàtica: de vegades es pot produir febre, suors nocturnes, pèrdua de més del 10% del pes, sensació de cansament, diarrees persistents...

- Fase simptomàtica: pèrdua de força muscular, paràlisi, disminució de les facultats mentals, disminució visual, diarrees, grans pèrdues de pes, pèrdua de la cansa, cansament i debilitat, complicacions neurològiques i digestives, lesions violàcies a la pell i elevada incidència de tumors cancerosos que acaben duent a la mort.

Tractament: Hi ha diversos medicaments antiretrovirals que actuen en les diferents fases i es recomana per a la seva efectivitat la combinació de 3 tipus, però poden tenir greus efectes secundaris.

Complicacions o seqüeles: Tot els símptomes descrits en la fase simptomàtica es poden considerar com a complicacions.

Prevenció: Principalment es pot evitar realitzant pràctiques sexuals amb preservatius, en cas de consumidors de drogues per via intravenosa han d’emprar material estèril i no compartir-lo. Les dones infectades pel VIH han d’evitar tenir fills, però en el cas de que ho desitgin han d’evitar alletar i han de rebre tractament antiretroviral durant l’embaràs (que pot reduir fins un 60% el risc de transmissió de la infecció al fetus).