Adéu!!

vacunació + higiene + amor = infants feliços

Reflexió sobre la vacunació

Després d’haver tractat totes aquestes malalties, m’agradaria fer una reflexió sobre la vacunació infantil, ja que penso que malgrat els possibles efectes adversos que poden tenir en algunes ocasions, són molt necessaris per tal d’evitar malalties greus i epidèmies.

Com que actualment les vacunacions són un fet voluntari (és a dir, un dret que poden o no exercir ja que es considera que tots els pares tenen dret a decidir lliurement sobre la salut dels seus fills), algunes families prefereixen no vacunar-los per:

-   Raons Religioses: segons els musulmans, les vacunes contenen elements prohibits per la llei islàmica, ja que moltes vacunes contenen elements procedents d’animals que no han sigut sacrificats mitjançant el ritual islàmic i poden contenir gelatines procedents del porc.

-  Raons de Desconfiança Médica a les Possibles Conseqüències per a l’organisme:  alguns sectors están en contra de mètodes químics per a la gestió de la salut i rebutjen vacunacions i medicaments farmacèutics –per la controversia d’alguns elements que contenen i la possible reacció del nostre sistema a tals accions anti-naturals-, defensant una protecció de la salut basant-se en la alimentació i hábits de vida saludables i naturals.

La llei 14/2010 declara que tots els infants tenen dret a rebre actuacions médiques, entre d’altres objectius, per tal de prevenir malalties i les seves complicacions, únicament amb els limits que l’ètica, la teconologia i els recursos assistencials imposen i també declara que totes les decicions i actuacions que es prenguin per part dels adults –progenitors, tutors i institucions– en relació als infants, han de fer-se prioritzant les seves necessitats i drets, i a més, tenint en compte la seva opinió.

Segons el meu punt de vista, aquesta llei queda vulnerada quan les famílies no vacunen als seus infants per les raons anteriorment exposades, ja que els límits que s’están marcant són de caire subjectiu i religiós i a més no sembla que les decissions que estàn prenent els pares amb aquestes accions que concerneixen als fills estiguin prioritzant les seves necessitats –en especial la de protecció de la salut, tenint en compte que la OMS, autoritat en matèria de salut, recomana la inmunització a través de les vacunacions–.

Com a complement, us poso un parell de links de videos relacionats amb la vacunació molt bonics i divertits :)

  

Aquesta en anglès i explica que una mare sempre pot tenir por de que al seu fill¨/a li passi alguna cosa dolenta i comença a imaginar totes les coses dolentes possibles. Finalment acaba dient que el que realment li fa més por són les malalties i que per això decideix vacunar-lo.

Aquest video anuncia una campanya de vacunació per a tota la població infantil del país i és gratuïta.

Conjuntivitis i Otitis mitjana

Conjuntivitis

Malaltia ocular molt freqüent, sobretot en infants, que consisteix en la inflamació de la mucosa conjuntiva que recobreix l’interiro de les parpelles i l’exterior del globus ocular.

Causes i vies de contagi: Pot ser una infecció (vírica o bacteriana), una al·lèrgia o un traumatisme.

El contagi de conjuntivitis infecciosa pot ser directe (entossir o estornudar) o indirecte (per mitja de tovallores, mans, mocadors, lents de contacte toves, etc.).

Simptomatologia: Envermelliment, picor, inflamació, sensació d’un cos estrany en parpallejar, inflor a les parpellles, excés de sensitibilitat de llum a l’ull i secreció de mucosa i pus.

Tractament: Neteja dels ulls amb aigua o sèrum fisiològic per eliminar el cus i les crostes i aixugar-los amb una tovallola neta. Les conjuntivitis bacterianes es tracten amb antibiòtics locals en forma de col·liri o crema ocular. Les conjuntivitis víriques es curen soles però també necessiten una higiene diària i curosa.

Prevenció: Mesures higièniques com rentar-se les mans am freqüència, no gratar-se els ulls, no fer servir objectes personals que tinguin contacte amb els ulls d’una persona infectada, etc.

Otitis mitjana

Infecció aguda o crònica de l’orella mitjana, molt freqüent en la infància.

Causes i vies de contagi: Generalment per bacteris que arriben a l’orella mitjana a través de la trompa d’Esutaqui per la disseminació a través d’una infecció a la gola. En general, quan s’ha patit aquest tipus d’infeccions de petit s’està exposat a que retorni cada cop que hi hagi una infecció de gola.

Simptomatologia: mal d’orella, supuració, augment de la temperatura, rebuig als aliments, vòmits, diarrees i pèrdua de pes.

Tractament: Antibiòtics específics i tractament simptomàtic. Es pot alleujar el malestar recolzant l’orella infectada sobre un drap calent i sec.

Complicacions o seqüeles: Pot derivar supuració crònica i en trastorns auditius crònics, com un dèficit en l’audició que pot produir una sordesa irreversible.

Prevenció: S’ha d’evitar l’entrada d’aigua a les orelles i extremar la higiene en aquesta zona. A més en climes freds s’han d’abrigar les orelles.

Lambliosi, Menintigis i Sida

Lambliosi

Malaltia digestiva produïda per un paràsit que bàsicament causa diarrees.

Causes i vies de contagi: Un paràsit anomenat Giarda lamblia. Es transmet de manera indirecta per via oral mitjançant aigua, aliments contaminats o objectes contaminats amb matèria fecal, i per contacte directe amb una persona malalta.

Sol afectar principalment a infants d’entre 2 i 3 anys.

Període d’incubació: Entre 1 i 4 setmanes.

Simptomatologia: No sol tenir símptomes, però els més freqüents són diarres líquides, nàusees, disminució de la gana i molèsties abdominals; també es poden alternar episodis diarreics amb altres d’estrenyiment.

Tractament: Tractament antiparasitària per prescripció mèdica i dieta tova i consumir molt líquid.

Complicacions o seqüeles: Es poden desenvolupar diarrees persistents, amb la conseqüència de que es produeixi una mala absorció i una pèrdua de pes, podent produir fins i tot un retard en el creixement.

Prevenció: Prendre mesures higièniques, sobretot per part de la persona infectada. També cal considerar la higiene alimentària.

Meningitis

Malaltia poc freqüent però molt greu que consisteix en la infecció de les membranes que envolten el cervell i la medul·la espinal.

Hi ha dos tipus de meningitis, la vírica (benigna) i la bacteriana (la més greu). En aquesta entrada es parlara de la Meningitis bacteriana, ja que la vírica es cura i generalment no comporta complicacions.

Causes i vies de contagi: Produïdes per diversos tipes de bactèries, la més coneguda de les quals és el Meningococ (Neumococo en castellà). Aquestes bactèries es solen trobar de per sí en la gola i el nas de moltes persones, però la malaltia es desenvolupa quan aquestes penetren a la resta del cos a través de la sang. Les meningitis dels nadons són causades per un tipus especial de bacteris.

Aquestes bactèries es transmeten per l’aire i per concate directe amb les gotes suspeses en l’aire de saliva i mucositat.

Període d’incubació: entre 1 i 10 dies.

Simptomatologia: febre elevada, vòmits, mal de cap intens i rigidesa del clatell. Pot produir confusió mental i erupció cutània.

Tractament: Requereix hospitalització i aïllament, realitzant un tractament amb antibiòtics administrats per via intravenosa.

Complicacions o seqüeles: Pot arribar a causar sordesa, ceguesa, paràlisi, retard mental i fins i tot la mort.

Prevenció: Només existeix vacunació contra algunes de les bactèries que la produeixen, per la qual cosa no es queda immunitzat completament. Les persones que estan en contacte directe amb els malalts prenen, a més, un medicament que prevé el contagi.

Com a comentari personal explicaré que aquesta és una malaltia especial per mi i la meva família. La meva mare va tenir un germanet que va morir de molt petitet (abans de l’any) per meningitis. Estava malalt i el van portar al metge, però no li van saber diagnosticar i li van dir que no era greu. Al poc temps va morir mentre el traslladaven en ambulància a l’hospital...
A causa d’això, recordo que de petita cada cop que em posava malalta la meva mare comprovava amb angoixa si podia moure el clatell.

Aquest fet em fa reflexionar sobre la importància que té estar ben atents als símptomes de qualsevol malaltia per a poder tractar-la a temps i a la vegada fer tot el possible per a prevenir el contagi de malalties i així evitar que tant infants com adults patim les seves desagradables conseqüències.

Sida

El seu nom és la contracció de Síndormoe d’Immunodeficència Adquirida, i és el resultat a llarg termini de la infecció per l’VIH (Virus de la immunodefiència humana), que ataca preferentment el sistema immunitari o les defenses de l’organisme i va deteriorant l’organisme fins a fer-lo més vulnerable a patir infeccions o tumors.

Causes i vies de contagi: El causa el VIH i es transmet si la sang, el semen o les secrecions vaginals d’una persona infectada penetra a l’organisme en contacte amb la sang o les mucoses de la persona sana.

Període d’incubació: entre 1 i 7 mesos de la penetració del virus a l’organisme.

Simptomatologia: Pot ser que una persona infectada trigui molts anys en presentar símptomes.

Es distingeixen 3 fases:

- Infecció aguda: símptomes pseudogripals (febre, cefalea, nàusees, diarrees i sensació de malestar).

- Fase asimptomàtica: de vegades es pot produir febre, suors nocturnes, pèrdua de més del 10% del pes, sensació de cansament, diarrees persistents...

- Fase simptomàtica: pèrdua de força muscular, paràlisi, disminució de les facultats mentals, disminució visual, diarrees, grans pèrdues de pes, pèrdua de la cansa, cansament i debilitat, complicacions neurològiques i digestives, lesions violàcies a la pell i elevada incidència de tumors cancerosos que acaben duent a la mort.

Tractament: Hi ha diversos medicaments antiretrovirals que actuen en les diferents fases i es recomana per a la seva efectivitat la combinació de 3 tipus, però poden tenir greus efectes secundaris.

Complicacions o seqüeles: Tot els símptomes descrits en la fase simptomàtica es poden considerar com a complicacions.

Prevenció: Principalment es pot evitar realitzant pràctiques sexuals amb preservatius, en cas de consumidors de drogues per via intravenosa han d’emprar material estèril i no compartir-lo. Les dones infectades pel VIH han d’evitar tenir fills, però en el cas de que ho desitgin han d’evitar alletar i han de rebre tractament antiretroviral durant l’embaràs (que pot reduir fins un 60% el risc de transmissió de la infecció al fetus).

Pneumònia aguda, Asma Bronquial i Legionel·losi

Pneumònies agudes

Inflamació dels pulmons que provoca dificultat respiratòria.

Causes i vies de contagi: Generalment provocades per virus però de vegades la produeixen bacteris i en rares ocasions la produeixen protozous, fong o substàncies químiques.

Simptomatologia: varien segons diversos factors, però en generalment produeix calfreds bruscos, dolor, sudoració, febre alta, tos, cefalees, vòmits, taquicàrdia, herpes labial i insuficiència respiratòria.

Tractament: Requereix hospitalització en casos greus i en general s’ha de fer repòs, ingerir líquid i seguir un tractament simptomàtic. En cas de ser d’origen bacterià s’administraran antibiòtics.

Complicacions o seqüeles: Poden sorgir complicacions que afecten al sistema pulmonar (embassaments pleurals o abcessos pulmonars).

Prevenció: No n’hi ha.

Asma bronquial

Malaltia de l’aparell respiratori que es manifesta amb crisis que dificulten la respiració de manera més o menys obtada i amb diferents intensitats.

Causes: Principalment la causa les al·lèrgies encara que també pot ser conseqüència de corrents d’aire, per hipertensió muscular, etc. i fins i tot per causes psicològuiques.

Simptomatologia: tos, sorolls silbants, esputs, dificultats per respirar, fatiga, angoixa i sudoració. És normal el predomini dels símptomes durant la nit.

Tractament: Segons la causa de l’asma es receptarà el tractament adient.

Complicacions o seqüeles: Pot derivar en emisfemes (malaltia pulmonar obstructiva crònica) si perdura.

Prevenció: No fumar, disminuir la presència d’àcars, mantenir una higiene ambiental adequada, etc.

Legionel·losi

Tipus de pneumònia atípica que afecta amb més freqüència a infants, majors de 50 anys, malalts crònics, fumadors i persones immunodeprimides.

Causes i vies de contagi: Produïda per un bacteri anomenat Legionella pneumophila que creix en llocs on hi hagi aigua, proliferant en forma de col`pnia. Es transmet per contacte indirecte amb l’aire.

Període d’incubació: Entre 2 i 10 dies.

Simptomatologia: Símptomes difusos, generalment febre, malestar general, mal de cap... És possible diagnosticar-ho malgrat la poca claredat dels seus símptomes perquè no sol apareixer un cas aïllat.

Tractament: Amb un tipus d’antibiòtic, però no garanteix la seva eficàcia depenent de la virulència de la soca.

Complicacions o seqüeles: Si no es detecta a temps en grups d’alt risc, pot acusar la mort.

Prevenció: Es recomana la prevenció utilitzant biocides i construint sistemes d’aigua en els edificis que evitint la formació i la transmissió d’aerosols (fet que hotels, hospitals, escoles i altres edificis han de complir per normativa).

Diftèria, Tos ferina i Bronquiolitis

Diftèria

Malaltia bacteriana aguda i molt infecciosa que afecta a les amígdales, la gola, el nas o la pell, creant falses membranes.

Causes i vies de contagi: La produeix un bacteri anomenat “Corynebacterium diphteriae” i es transmet per contacte directe amb l’aire contaminat amb les secrecions (nas, gola, ullls o pell) d’una persona portadora del bacteri.

Període d’incubació: Al cap de 5 dies.

Simptomatologia: Varia segons la localització anatòmica:

- nasal: pocs símptomes. Pot estendre’s a la faringe.

- faríngia: febre baixa, mal de coll, inflamació de les glàndules limfàtiques del coll, formació d’una membrana grisenca a  la gola que es podria estendre als bronquis (provocant una obstrucció respiratòria).

- laríngia: pot produir-se després de la faríngia. Provoca ronquera, afonia i tos forta.

Tractament: Requereix hospitalització i seguir un tractament amb antidiftèrics i antibiòtics, poden necessitar en alguns casos assistència respiratòria mecànica.

Complicacions o seqüeles: Si no es tractada correctament, pot derivar en diverses complicacions que van fins a la paràlisi o la mort.

Prevenció:  Vacunació i aïllament de les persones malaltes, així com tractar a les persones portadores del bacteri. És important comunicar a les autoritats sanitàries l’aparició d’un brot de diftèria.

Tos ferina

Malaltia bacteriana infecciosa que afecta la part superior de les vies respiratòries, caracteritzada per atacs de tos convulsiva molt intensos i que poden anar seguits de vòmits.

Causes i vies de contagi: la causa el bacteri “Bordetella pertussis” i es contagia a través de l’aire per les secrecions al tossir o esternudar.

Període d’incubació: entre 7 i 10 dies.

Simptomatologia: En la primera fase símptomes catarrals; en la segona fase la tos s’agreuja i es torna convulsiva i que acaben amb una inspiració sorollosa. La ultima fase es produeix una atenuació dels símptomes, sobretot la tos (tot i que es pot prolongar com un tic nerviós).

Tractament: Els nadons requeriran possiblement ingrés hospitalari perquè necessiten una atenció especialitzada. Es poden prendre antitussius i antibiòtics.

Complicacions o seqüeles: Hi pot haver complicacions respiratòries, sobretot en els lactants.

Prevenció: Vacunació corresponent.

Bronquiolitis

Infecció vírica i aguda del tracte respiratori inferior que afecta a lactants i infants petits. Sol durar entre 7 i 12 dies i es caracteritza per dificultat per respirar i sibilacions.

Causes i vies de contagi: La causen els virus sincitial respiratori o el virus parainfluença 3. El contagi es produeix per contacte directe a les microgotes de les secrecions rinofaríngies.  Les persones més propenses a contagiar-se són les que tenen alguna immunodeficiència o nadons prematurs.

Període d’incubació: Entre 2 i 8 dies.

Simptomatologia: Símptomes catarrals i febre al principi. Després comencen les dificultats respiratòries, les sibilacions, la tos persistent i intensa i una postració.

Tractament: No hi ha un tractament eficaç però s’utilitzen antitèrmics i medicaments per a millorar la ventilació pulmonar. També es poden administrar antibiòtics en cas d’infecció bacteriana secundària.

Complicacions o seqüeles: No hi ha complicacions o seqüeles comprovades amb seguretat.

Prevenció: Immunoglobulina que s’aplica de manera preventiva als casos de risc, de manera que si la malaltia es presentés, aquesta seria més lleu.

Refredat comú, Grip i Tuberculosi

Refredat comú

És una infecció vírica que afecta l’aparell respiratori i molt freqüent tant en infants com en adults.

Causes i vies de contagi: Aquesta malaltia pot estar causada per diversos virus tot i que el més freqüent (fins un 30% dels casos) és el “rinovirus”. Es transmet d’una persona malalta a una altra a través de les gotetes que es propaguen per l’aire en tossir o estornudar.

Simptomatologia: mal de coll, congestió nasal i secreció abundant de mucositat, mal de cap, tos, esternuts i ocasionalment febre baixa.

Tractament: No hi ha tractament específic però es poden paliar els símptomes com l’obstrucció nasal, antitèrmics, etc. i s’ha de beure molta aigua i humidificar l’ambient.

Complicacions o seqüeles: No n’hi ha.

Prevenció: No hi ha una prevenció mèdica però és més difícil contreure’l si es tenen unes defenses fortes gràcies a una bona alimentació.

Aquest link és molt útil ja que descriu petites coses que podem fer per a millorar les molèsties que ocasiona la malaltia en els infants.

http://www.prenatal.es/prenatal/es/articles/2007/07/article_275.html

Grip

Malaltia viral i molt contagiosa que afecta al nas, la gola i els pulmons que sol durar uns 4 ó 5 dies. És epidèmica i té major incidència al hivern.

Causes i vies de contagi: el produeix un virus anomenat “influenzavirus” que es divideix en tres tipus; dos d’aquests tipus són els més freqüents i van mutant cada cer temps i impossibilita la immunitat permanent.

El virus entra per la via respiratòria a través del contacte directe amb partícules saliva o mucositat a través de l’aire.

Periode d’incubació: al cap d’unes 36 hores després d’haver estat en contacte amb el virus.

Simptomatologia: mal de cap, d’esquena i d’extremitats; febre generalment alta; tos intensa i persistent; conjuntivitis i cansament (que s’allarga uns dies després d’haver passat la malaltia).

Tractament: El tractament es basa en alleugerir els símptomes amb antitèrmics, antitusius, etc. Es recomana repòs i beure molt líquid.

Complicacions o seqüeles: Pot ser greu per a infants i persones que pateixen alguna malaltia crònica i/o respiratòria, poden desenvolupar malalties com la pneumònia.

Prevenció: Cada any es crea una campanya de vacunació que intenta combatre una de les mutacions d’un dels tipus de virus. Aquesta campanya es dirigeix persones de risc, entre ells infants amb malalties cròniques però no assegura que no pateixin la malaltia ja que el virus pot tornar a mutar o bé pot ser que s’infectin per un altre tipus de virus contra el qual no estan immunitzats. En aquest cas, una bona alimentació també assegura un sistema immunitari que defendrà millor un possible contagi.

Tuberculosi (TB o TBC) o Tisis

És una malaltia bacteriana infecciosa i contagiosa que afecta més freqüentment als pulmons i que sol ser força llarga. Moltes persones són portadores de la bactèria però no totes desenvolupen la malaltia ja que el sistema immunològic la manté neutralitzada (tot i que no té perquè ser de manera permanent).

Causes i vies de contagi: La causa un bacteri que es transmet a través del contacte directe amb les secrecions rinofaríngies de la persona malalta que queden suspeses en l’aire.

Període d’incubació: no té un període específic.

Simptomatologia: en les fases inicials pot haver-hi pèrdua de pes, febre lleu i canvi de caràcter. En la fase avançada hi ha fatiga, febre, sudoració nocturna i pèrdua de l’apetit i de pes. Amés, d’aquests símptomes, en la tuberculosi pulmonar hi ha tos, dolor toràcic i flemes sanguinolentes.

Tractament: Es fa un tractament amb medicaments antituberculosos que pot durar fins a 2 anys. És important ficar al malalt en quarantena per evitar propagar la infecció; normalment s’internen a l’hospital en la primera fase del tractament per a evitar-ho.

Complicacions o seqüeles: Pot ser recorrent en algunes persones i pot no donar resposta al tractament administrat. En els nadons més petits pot produir complicacions greus en altres parts del cos i a més si la tuberculosis pulmonar no s’agafa a temps pot causar danys pulmonars permanents.

Prevenció: Existeix una vacuna però no acaba de protegir a tots els vacunats i a més genera errors en la prova de detecció de la malaltia. També existeixen fàrmacs com a mitjà de prevenció (recomanats a persones en situació de risc) però han generat polèmiques perquè poden danyar el ronyó.

En referència al contagi i a la presència d’aquesta bactèria de manera latent, he trobat aquesta noticia que m’ha semblat molt interessant.

http://www.abc.es/20110902/internacional/abci-enfermera-tuberculosis-contagio-bebe-201109021726.html

Varicel·la, Exantema i Parotidis

Varicel·la

És una altra malaltia exantemàtica contagiosa d’origen víric i és la més freqüent de les d’aquest tipus. Produeix unes vesícules (petites ampolles vermelloses) que s’estenen per tot el cos i produeixen picor.

Causes i vies de contagi: la produeix el virus WZ i es transmet a través del contacte directe amb el líquid de les vesícules o a través de secrecions (mucositat, esternuts, tos...); també es pot transmetre per contacte indirecte a través de l’aire.

La incidència més alta de la malaltia és entre els 2 i els 8 anys d’edat i sol haver-hi cicles epidèmics amb més protagonisme del gener al maig.

El període de contacte més perillós és des de 2 dies abans de l’erupció fins a la dessecació de les vesícules.

Període d’incubació: Entre 2 i 3 setmanes.

Simptomatologia: Primer apareix sobtadament cansament, debilitat i febre, després apareixen taques vermelles a tot el cos (principalment al tronc, l’abdomen i l’esquena) que es converteixen en vesícules i produeixen molta picor.

Tractament: No existeix un tractament específic, però es solen administrar productes per a reduir la picor i el malestar general. És molt important no administrar Aspirina (àcid acetilsalicílic) als infants ja de per sí pot generar complicacions, però quan es té la varicel·la el risc és major.

Complicacions o seqüeles: No solen haver-hi complicacions, però si l’infant es rasca els granets pot quedar cicatriu i fins i tot es pot produir una sobreinfecció.

Un cop s’ha patit la malaltia, es queda inmunitzat.

Prevenció: No existeix cap vacuna ni cap altre mètode de prevenció.

Com a complement d’aquesta informació, us adjunto un link d’un breu article on s’explica per què no és recomanable administrar Aspirina als infants.

http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_2354000/2354319.stm

Exantema sobtat o Rosèola infantil

És una malaltia vírica força freqüent que –com el seu nom indica- es caracteritza per l’aparició d’exantemes i produeix febre.

Causes i vies de contagi: La produeix l’herpes (un tipus de virus) humà tipus 6 però se’n desconeix la via de transmissió.

Període d’incubació: No s’ha descobert.

Simptomatologia: Febre alta des de l’inici que disminueix en aparèixer l’exantema, una erupció rosada localitzada primer en el tronc i que posteriorment es disseminarà pel coll, la cara i les extremitats.

Tractament: No té un tractament específic però si que es poden pal·liar els símptomes, com per exemple amb antitèrmics per a la febre alta.

Complicacions o seqüeles: No n’hi ha.

Un cop passada la malaltia es queda immunitzat.

Prevenció: No se’n coneixen mesures de prevenció ja que no es sap ben bé quina és la via de transmissió. Tot i així, es recomana la higiene de les mans abans i després de mantenir contacte amb un infant amb aquesta malaltia.

Parotidis o Galteres

Malaltia vírica que produeix una inflamació dels nòduls limfàtics, produint una inflamació en les glàndules salivals (que es situen als costats de l’inferior de la mandíbula), malestar i febre alta.

Causes i vies de contagi: La produeix un mixovirus i el contagi es produeix a través del contacte directe amb la saliva de la persona infectada (que es pot produir a través de petites gotetes disseminades des del tracte respiratori del malalt).

El malalt pot contagiar-la des de 5 dies abans de manifestar-se i fins a 7 dies després.

És poc freqüent que aparegui en infants menors de 3 anys i la indecència més alta es dóna en infants entre 5 i 9 anys.

Període d’incubació: Ente 11 i 21 dies.

Simptomatologia: En un primer moment apareixen cefalees, febres, malestar, sensacions de fred i pèrdua de l’apetit; després apareix tumefacció al voltant de les orelles i a la part inferior de la mandíbula amb febre elevada.

Tractament: No hi ha un tractament específic però sí que es recomana tractar els símptomes que ocasiona i fer repòs absolut.

Complicacions o seqüeles: No sol haver-ni, però en casos greus i aïllats pot provocar sordera monolateral permanent (per una infecció al nervi auditiu). Quan es dóna a partir de l’adolescència pot produir inflamació en el ovaris o els testicles (en aquest últim cas, tot i que és poc freqüent, podria comportar esterilitat).

Prevenció: Mitjançant la vacunació o administrant immunoglobulina.

Xarampió i Rubèola

El Xarampió

És una malaltia exantemàtica (produeix erupcions cutànies de color vermellós) d’origen víric i contagiosa. Produeix una multitud de taques petites i vermelles, acompanyades de febre, tos i altres símptomes semblats als d’un constipat.

Causes i vies de contagi: La produeix un virus i es pot contraure per contacte directe de secrecions (mucositat, esternuts, tos...). També es pot contraure de manera indirecta a través de l’aire.

Període d’incubació: els símptomes triguen una mitjana de 10 dies en aparèixer i l’erupció ho fa als 14 dies.

La persona que pateix la malaltia pot transmetre-la des de que comença a tenir els símptomes fins a 5 dies després de que aparegui l’erupció.

Simptomatologia: símptomes d’un constipat (febre alta, congestió nasal, tos...) i exantemes per la cara, el tronc i darrere de les orelles. A les genives i l’interior de les galtes es poden veure puntets blancs. Es distingeix de la Rubèola pels símptomes catarrals i perquè produeix una febre més alta.

Tractament: No té un tractament específic, però si que ho tindran els símptomes catarrals. De totes maneres, es farà descans i una dieta tova i es repararà especialment en la higiene de la pell.

Complicacions o seqüeles:  Les complicacions són greus en els infants més grans que en els més petits. Una complicació, encara que no es habitual, podria desencadenar diarrees, infeccions d’oïda o pneumònia i, en casos molt greus, convulsions i fins i tot podrien portar a la mort.

Prevenció: Es pot prevenir amb la vacunació. Si no s’està vacunat i hi ha risc de contreure el xarampió, es pot prevenir o alleujar amb gammaglobulina.

Com que és una malaltia contagiosa, s’ha d’evitar estar amb persones que tinguin el xarampió al menys fins 10 dies després de que hagi aparegut l’erupció.

Com que és una malaltia contagiosa, existeixen brots epidèmics a tot el món. El següent link és un article amb informació estadísitca de l'afectacció a diferents parts del món:

http://www.unomasenlafamilia.com/extiende-sarampion.html

El següent link (la segona pàgina del pdf) és un document que ens pot resultar útil com a futurs/es educadors i educadores quan ens trobem a l'aula amb un possible cas de xarampió:
http://www.aspb.es/quefem/docs/xarampio_cat_def.pdf

La Rubèola

També és una malaltia exantemàtica d’origen víric i contagiosa. Produeix una erupció similar a la el xarampió però no comporta símptomes d’un refredat i a més es produeix una inflamació dels ganglis limfàtics.

Causes i vies de contagi: És produïda per un virus i es contagia a través del contacte directe amb secrecions (mucositat, esternuts, tos...).

Període d’incubació: De 2 a 3 setmanes, però la mitjana és 16 dies.

El malalt pot contagiar des d’abans de l’aparició de l’erupció i fins 2 setmanes després, encara que amb menor intensitat.

Simptomatologia: Erupció de taques vermelles (darrere de les orelles, al coll i a la nuca); inflamació dels ganglis del coll, la nuca i darrere de les orelles; molèsties a la gola i febre moderada.

Tractament: No hi ha cap tractament específic, però sí pels símptomes que se’n deriven, com la febre.

Complicacions o seqüeles: No sol donar complicacions a qui pateix la malaltia. Ara bé, si una dona la contrau estant embarassada, podria produir malformacions greus al fetus.

Un cop s’ha patit la rubèola es queda immunitzat.

Prevenció: Es pot prevenir amb la vacunació. És molt important que les dones embarassades evitin qualsevol risc de contagi.

Aquest link parla sobre diversos punts en relació a l'embaràs i la rubèola:

http://espanol.babycenter.com/pregnancy/infecciones/rubeola/#8 

Introducció

Per inaugurar aquest bloc i abans de començar a parlar de malalties concretes, m’agradaria fer una petita introducció sobre les diverses vies de contagi de les malalties. 

Per una banda, les malalties poden ser produïdes per diferents microorganismes. Els més importants són: 

- Les Bactèries: 

Són cèl·lules vives que produeixen diversos efectes en multiplicar-se dins de l’organisme. Les malalties que són produïdes per aquests microorganismes s’anomenen “malalties bacterianes” i solen ser sensibles als tractaments mèdics per antibiòtics.

- Els Virus:

Es multipliquen dins de les cèl·lules vives de l’organisme i les destrueixen. Les malalties produïdes per aquests microorganismes s’anomenen “malalties víriques”; aquestes no solen ser sensibles als antibiòtics i per tant, s’ha d’esperar a que segueixin el seu procés, tot i que es poden utilitzar medicaments que alleugin les molèsties pròpies de la malaltia i/o per a baixar la febre alta que pot produir.

  

- Els paràsits:

Són organismes que viuen a costa d’altres organismes de distinta espècie, alimentant-se de les substàncies que aquest elabora i perjudicant-lo. Aquests paràsits poden viure dins o fora del seu hoste. Aquests tipus de malalties s’anomenen “malalties parasitàries” i es poden curar mitjançant medicaments que eliminen aquests organismes.

D’altra banda, cal considerar la manera en que s’adquireixen aquests microorganismes que causen les malalties. 

El contagi pot ser: 

Directe: A través del contacte amb una persona infectada (ja sigui per la tos, la saliva, la sang, etc).

Indirecte: A través d’objectes contaminats, l’aire, l’aigua, aliments, insectes...

Espero que aquest aclariment faci que les properes entrades sobre malalties específiques siguin una mica més fàcils de comprendre.